La nova versió cinematogràfica de "Macbeth" resulta impactant, lírica, emotiva. Dirigida amb una visualitat molt potent per Justin Hurzel, té a uns excel·lents Michael Fassbender i Marion Cotillard com els ambiciosos Macbeth.
Cada pocs anys apareixen pel·lícules a partir dels escrits d'aquest prometedor guionista que és William Shakespeare, les històries del qual -com el cas de les de Spiderman o Superman o Batman- ens les fan una i altra vegada mentre van canviant actors i director.
Referent a Macbeth, em vénen a la memòria 4 coses:
1-La versió d'Orson Welles, expressionista i inquietant, en què ell, malgrat ser un geni, com a Macbeth portava una corona que semblava una capsa de galetes foradada.
2-La versió de Roman Polanski, que d'adolescents vam veure a la tele com a deures de l'escola; l'endemà el professor de Literatura se'ns va disculpar, esgarrifat per la violència i brutalitat de la pel·lícula (però què es podia esperar dels Macbeth?).
3-Una "consulta" que va rebre el columnista del New York Times Randy Cohen:
"Malgrat que estic content amb la meva feina actual, i que fins i tot m'han ascendit (sóc el nou Senyor de Cawdor), a la meva dona no l'hi sembla suficient, i vol que em plantegi fites professionals més grans. No és que jo no tingui ambició, però sóc una mica reticent a assumir el que implica ser promocionat: moltes més hores, assassinats sagnants... Però és clar, ¿no és veritat que tinc una especial obligació a atendre els desitjos de la meva dona? Al capdavall som família."
Signat:
Macbeth, Escòcia
Els típics conflictes maritals que tots tenim, és clar... I ja se sap que quan aquests assumptes van més enllà de l'alcova, es trenquen amistats, es perden feines... A Cawdor, directament et tallen el cap.
i 4-Una dita que apareix a les cròniques medievals -amb el masclisme característic de l'època- i que sembla pensada per als Macbeth:
"El rei que té més lluny la pau és aquell que comparteix coixí amb algú que vol la guerra."
Cada pocs anys apareixen pel·lícules a partir dels escrits d'aquest prometedor guionista que és William Shakespeare, les històries del qual -com el cas de les de Spiderman o Superman o Batman- ens les fan una i altra vegada mentre van canviant actors i director.
Referent a Macbeth, em vénen a la memòria 4 coses:
1-La versió d'Orson Welles, expressionista i inquietant, en què ell, malgrat ser un geni, com a Macbeth portava una corona que semblava una capsa de galetes foradada.
2-La versió de Roman Polanski, que d'adolescents vam veure a la tele com a deures de l'escola; l'endemà el professor de Literatura se'ns va disculpar, esgarrifat per la violència i brutalitat de la pel·lícula (però què es podia esperar dels Macbeth?).
3-Una "consulta" que va rebre el columnista del New York Times Randy Cohen:
"Malgrat que estic content amb la meva feina actual, i que fins i tot m'han ascendit (sóc el nou Senyor de Cawdor), a la meva dona no l'hi sembla suficient, i vol que em plantegi fites professionals més grans. No és que jo no tingui ambició, però sóc una mica reticent a assumir el que implica ser promocionat: moltes més hores, assassinats sagnants... Però és clar, ¿no és veritat que tinc una especial obligació a atendre els desitjos de la meva dona? Al capdavall som família."
Signat:
Macbeth, Escòcia
Els típics conflictes maritals que tots tenim, és clar... I ja se sap que quan aquests assumptes van més enllà de l'alcova, es trenquen amistats, es perden feines... A Cawdor, directament et tallen el cap.
i 4-Una dita que apareix a les cròniques medievals -amb el masclisme característic de l'època- i que sembla pensada per als Macbeth:
"El rei que té més lluny la pau és aquell que comparteix coixí amb algú que vol la guerra."